Reflexions i fotografies.: de juny 2011

Les plantades van començar ara ja fa unes setmanes, a la capital de l’estat espanyol, Madrid, però de mica en mica, altres ciutats van seguir l’exemple, com la capital catalana.

Barcelona ja fa dies que té centenars de persones indignades i plantades al ben mig de la ciutat, a la plaça Catalunya. A la acampada un pot veure gent molt diversa, idees molt diverses i molta gent sense idees.

Alguns porten treballant mesos, sinó anys, per canviar aquesta societat, d’altres, sembla que han despertat de cop. Pensar per un mateix, sempre estar bé i suposo que mai és tard per començar a tenir, allò que se’n diu, “esperit crític”, però fins quan durarà aquesta situació? Realment totes aquestes persones continuaran treballant als seus barris o pobles, o passada la “moda”, tornaran a les seves rutines alienadores?

Alguns d’ells veient les càrregues policials dels mossos d’esquadra, es preguntaven que en quin país vivíem. La meva pregunta és, en quin país han estat vivint tota aquesta gent, que no se’n adonava de la brutalitat policial, de la repressió, les tortures i abusos de poder per part dels mossos, policia nacional, guàrdia civil, etc., fins ara? En quin país han estat vivint tots aquells que han donat, any rere any, el seu vot als partits tradicionals, tan de dretes com “d’esquerres”?

Per sobre de totes aquestes qüestions, també cal destacar les nombroses contradiccions que es veuen a la plaça Catalunya i, sobretot, en d’altres places de l’estat i fora d’aquest, com per exemple, exportar la idea de “spanish revolution”, sense negar la legitimitat d’aquest estat, ni tan sols qüestionar-se l’estat espanyol com a tal, o exportar la seva bandera “rojigualda”.

Com es pot parlar de “spanish revolution” quan l’estat espanyol era i és una presó de pobles, que lluiten per la seva llibertat des de fa desenes d’anys, i la bandera espanyola, no és res més que la bandera hereva del feixisme franquisme amb la corona del rei de família borbònica, és a dir, la família que des del 1707 amb la derrota d’Almansa, va imposar els Decrets de Nova Planta, aniquilant la personalitat jurídica i nacional dels Països Catalans. I carregant amb tots aquests símbols, es pot parlar de revolució? Doncs ho sento però a mi no em val. La “revolució” o és social i nacional, nacional i social, totes dues coses, o no em serveix per a res.

Esperant que les persones que s’han indignat o continuïn fent, que aprofundeixin en el per què de tot plegat, que continuïn treballant ara i sempre, que siguin conseqüents amb el seu vot, que aprofundeixin el la seva politització i que això no sigui flor d’un sol dia, unes fotografies per a poder recordar o visitar la indignació a la plaça Catalunya.

Visca la terra! Mori el mal govern!