.



.

dilluns, 31 de gener del 2011

Desnaturalia, The cruel show.

Aprofitant l’experiència i la feina feta durant tot l’any, els companys d’Ipiales, varen aprofitar el carnaval per denunciar el maltractament animal, i molt especialment, els que pateixen els toros.

Encara avui, Colòmbia té una gran afició per les corrides de toros, tot i que la gent que es rebel·la contra aquesta salvatjada, es fa notar i veure cada dia més. Des d’Ipiales, es vol posar un granet de sorra a la lluita contra aquest espectacle esperpèntic de patiment, dolor i sofriment innecessari, i és per això que al llarg de l’any, realitzen diferents accions, i una d’elles ha estat aprofitar aquest carnaval per conscienciar als veïns i veïnes, que les corrides de toros no son cap art, ni és cultura, ni és res de bo. És simplement TORTURA!

Així doncs, aprofitant el carnaval per lluitar pels drets dels animals, es van animar a fer una comparsa que, a més a més, va resultar guanyadora del premi que es reparteix cada any a la millor comparsa del carnaval. Enhorabona companys i companyes! 

La pancarta que obria la comparsa. Desnaturalia, the cruel show.
Una guineu finlandesa.

Un gos, un ruc i un ós.



La calor i el casament passen factura al llarg de la rua.

El caçador, símbol de la cobdícia dels humans.

A vegades, a Colòmbia, no només la insurgència és titllada de "terrorista".


Final de la rua. Cansats però contents.



Feina ben feta nanos. Felicitats!





Carnavals de "Negros y Blancos". Colòmbia.

Des de principis del segle XX, a Ipiales, un poble situat al sud de Colòmbia, just fent frontera amb l'Equador, celebren els carnavals d'una manera molt especial i amb molta dedicació.

Diuen que en els seus inicis, aquesta era una festa de les famílies benestants, que sortien amb els seus cavalls a tirar serpentines, anaven a prendre via amb les seves dones, els nens sortien després d’ells i es feien “matar” per una d’aquestes serpentines. Aquest diuen, que podria ser l'inici dels carnavals a Ipiales, tenint en compte que per aquella època, al 1920, a Pasto, les famílies que posseïen cavalls de raça, sortien exhibir-se entre ells i regalar flors a les dames aristocràtiques de la ciutat, i sembla que a Ipiales van voler copiar aquest costum. 

Per allà als anys 50, s'organitzen 2 grups i surten disfressats a jugar al carnaval. Es presenten danses, comparses i disfresses. Es diu que aquesta època vaser dels anomenats "carnestoltes sagnants" perquè als participants els agradava sortir fent representacions d'operacions en les que els treien els intestins i mostraven la sang de la víctima i la escampaven per tot el públic present; altres espectacles consistien a mostrar sang i morts
.

A poc a poc la forma de participar en els carnavals va canviant i el 1972 apareix la primera carrossa artesana, costum que es va consolidar i ha arribat fins als nostres dies.

El carnaval d'enguany, va ser tot un èxit, els carrers eren plens de gom a gom, amb un munt de comparses, implicació de la gent va ser màxima, etc. La festa del carnaval de “Negros y Blancos” es viscuda per tot el poble, amb una intensitat i il·lusió, que contagien a tothom.

És una de les moltes cares amables que té aquest estimat país anomenat Colòmbia.

Carnaval de "Negros y Blancos". Ipiales, Nariño.
La policia, sempre present encara que siguin festes populars.
Colors i música son la característica principal dels carnavals.

La calor a vegades fa difícil de suportar el pas de les comparses.
Els petits també participen del Carnaval.


Color i més color.




Els balls indígenes també estan presents en els carnavals.





L'espuma i la pintura negre li donen sentit al nom d'aquests carnavals.





El color dels carnavals fa oblidar, per uns dies, la foscor de l'exèrcit. 





dimarts, 18 de gener del 2011

4 anys de Revolució Ciutadana. L'Equador en marxa!

Simón Bolivar, a la ciutat de Quito.

Després de uns mesos de feina per Colòmbia, per fi arriben les merescudes vacances i com no podria ser d’altre manera, la primera destinació triada és l’Equador, el petit país veí.

L’Equador, després de molts anys d’inestabilitat política, corrupció i servilisme als Estats Units i els seus interessos, ara fa quatre anys, va decidir fer un canvi de model, va apostar pel socialisme del segle XXI de la mà de  Rafael Correa i Alianza País, amb uns resultats més que satisfactoris.

Venint de Colòmbia, només entrar, un ja nota quelcom de diferent, la presència de l’exèrcit és gairebé nul·la i el seu tarannà res comparable, els pobles i les ciutats, son molt més amables i estan molt més cuidats, tot està molt més net i la gent sembla més contenta i tranquil·la, però totes aquestes sensacions que un té, tenen una raó al darrera, la intervenció de l’estat en la millora de la vida les persones, el “buen vivir”, marca del país, des de l’assemblea de Montecristi, d’on sorgí la nova Constitució equatoriana, a fet que el petit país andí, hagi donat la volta com un mitjó a la seva història. La Revolución Ciudadana, segueix amb pas ferm, fent camí.

Per fi, els equatorians tenen sanitat pública i gratuïta, la educació també és pública i gratuïta i becada per als nins i nines amb menys ingressos, els discapacitats ara ja existeixen, reben ajudes i poden tenir una vida molt més digne. La inversió en carreteres, aeroports, ponts, etc. que fins ara havien estat oblidats i abandonats, es fa ben visible, es deixa de pagar el deute extern que ofegava l’economia, es trenquen relacions amb FMI i el país s’uneix a l’ALBA, s’inverteix més i millor en la gestió dels recursos del petroli, s’ajuda i es fan polítiques per al sector rural i el medi ambient està present a l’agenda, les persones passen a ser la prioritat del govern, un govern que té el recolzament majoritari de la població, i un president que té un 78,4% d’aprovació per continuar millorant i aprofundint en la Revolució Ciutadana.

La Revolución Ciudadana, també és una revolució ecologista.

Ciutat de Quito, la capital. 


Pintura de una mostra indígena a un dels museus de Quito, capital cultural d'Amèrica Llatina 2011. 

Otavalo, mercat indígena.


Rumiñam, símbol i patrimoni dels pobles originaris.



La pesca i el turisme, base de l'economia de Puerto López.



Platja de Los Frailes, al Parc Natural de Machalilla.

Platja de Los Frailes, al Parc Natural de Machalilla, (II).
La isla de la Plata, al Pacífic. 



Us convido a descobrir aquest petit país anomenat Equador.