Les dones, el futur i l'esperança de Colòmbia.

En països com aquest, on el pes de la religió és asfixiant, on tota la litúrgia catòlica és present a tota hora, la relacions entre homes i dones, son molt desiguals.

És necessari fer un canvi de totes totes, per treure’s de sobre aquesta llosa que asfixia la gent, l'església. Aquesta que calla davant les barbaritats que cometen els assassins dia sí, dia també. Aquesta església que no demana justícia, sinó que demana perdó pels botxins. Aquesta església que sempre està al costat dels assassins i abandona a les víctimes, salvant contades excepcions. Aquesta església que imposa la seva cultura de submissió a les dones, en nom de Déu.

Així doncs, com no podia ser d'una altra manera, el pes del masclisme és aclaparador, algunes actituds em deixen perplex però al mateix temps, també veig que els canvis més reals i duradors, en aquest país, son aquells que fan les dones. Potser son pocs, però son sòlids, sense passos endarrere. Son victòries segures.

Grans líders en aquest país son dones. Petites i grans iniciatives estan en mans de les dones. Un bon exemple, les camperoles de Buenavista, un petit poble del nord colombià, on estan iniciant un procés per tenir les seves pròpies bèsties, la seva pròpia terra per treballar, etc. Per ser més autosuficients, més lliures, al cap i a la fi.

Camí de Buenavista.

Camperoles de Buenavista.

Buenavista, un llarg camí ple d'esperança.

Optimisme, il·lusió, ganes de seguir endavant i molta alegria.

Les petites victòries que es donen a Colòmbia, també son les nostres victòries.

Innocència, tendresa i alegria.

El futur de Buenavista és ple d'esperança, somriures i il·lusions.

Ni oblit ni perdó. Colòmbia necessita saber la veritat, justícia i reparació integral.

Aquest és un petit homenatge a totes elles, a totes aquestes dones que treballen en silenci, per fer de Colòmbia, un país més just, més amable i més alegre.