El passat dia nou de juliol, els carrers de Barcelona es van omplir novament de gent reclamant la llibertat i la sobirania plena de Catalunya.
La manifestació tenia com a pretext, el recordatori de la multitudinària marxa de feia un any, després de la sentència del Tribunal Constitucional espanyol, retallant, encara més, un minso Estatut d’Autonomia, on els grans partits polítics i tenien dipositades grans esperances.
Les cròniques de després de la gran manifestació del 10-J, deien que aquell gran crit de llibertat, posava fi a la via autonomista. Però, que en queda de tot plegat, un any és tard?
El partit nacionalista-autonomista català per excel·lència, CiU, després de mesos brandant la bandera del dret a decidir, han fet el de sempre, pactar amb la dreta espanyola, cobrir els seus interessos partidistes i burgesos, i ens han demostrat, per enèsima vegada, que ells no estan al servei de Catalunya i la seva gent, ells estan al servei de La Caixa, Repsol, el Grup Godó, Gas Natural, Abertis, i tantes més empreses i multinacionals catalanes. Suposo que fins d’aquí uns tres anys, just quan en falti un per a unes noves eleccions, no serà quan es tornin a posar per bandera Catalunya i el dret a decidir. Ens prenen per idiotes i la gent s’ho empassa tot, ben mastegadet ,no fos cas que ens ennueguéssim!!! Quin país!!! Quina gent!!! (ll. Llach).
L’altre “gran partit”, els socialistes catalans-espanyols, després de perdre totes les eleccions que es poden perdre, i les que no, també!, no saben ni on estan, ni on volen anar ni com fer-ho. Quin desastre de partit!!! Uns, que si son catalans i volen grup parlamentari propi a Madrid (com si això assegures la solució a tots els problemes del país!!!), els altres que si son catalans però també espanyols i per tan, ací voten una cosa, i a Madrid, tot al contrari, i apa, que n’aprenguin!!!
La resta, més del mateix, però en el fons, tan se val, doncs ara totes les energies han d’anar destinades a enfortir cada cop més l’esquerra independentista, entre tots, sumar les nostres petites aportacions d’esforç i treball, treballant per avui i per demà. Treballant per definir quin futur ens imaginem i com volem fer-lo realitat, amb valentia i sense por, des dels carrers, amb la gent que està viva i es mou, amb aquells que no es conformen i no volen tornar a repetir la mateixa història de sempre, amb la gent que vol dir prou però caminar endavant, amb il·lusió i pressionant, batallant i fent-nos escoltar allà on calgui.
El futur d’aquest país no el poden decidir ni les grans empreses d’aquí ni des de Madrid. Aquest poble té cada dia més i més gent que ja n’està farta de ser l’ase de tots els cops, això no té aturador, però cal seguir treballant, ara més que mai!
Fins a la victòria sempre!
Fins a la victòria sempre!
