El Refugi Humanitari, una oportunitat perduda.

El Refugi Humanitari, al Catatumbo.

El passat dia 15 d'agost al vespre, varem sortir un equip d'IPO de Bogotà, per cobrir l'acte que es celebrava al Refugi Humanitari del Municipi de San Calixto, al Norte de Santander.

El Refugi Humanitari és una iniciativa sortida dels camperols de la zona, un espai on viure en pau i declarat "Territori sense armes" per poder viure sense interferències armades i on, a més a més, s'havien de fer les reunions amb el govern del Norte de Santander per fer la substitució de cultius il·lícits, la millora de les infraestructures, aturar la presència dels paramilitars, el repartiment d'aliments, etc.

La situació de la zona és molt greu, de crisi humanitària, doncs al Catatumbo Colombià, zona d'alta riquesa on hi ha grans jaciments de petroli, carbó i biodiversitat, l'estratègia paramilitar va ser, i és, un instrument utilitzat per l'Estat Colombià i les empreses nacionals, multinacionals i transnacionals per implementar dinàmiques de violència i terror amb més de 10.000 execucions extrajudicials, més de 600 desapareguts, més de 100.000 desplaçats, tortures, abusos sexuals, etc. tot per despullar de les seves terres a camperols i indígenes i apropiar-se de les seves terres, desallotjar les zones on ara s'avança amb l'explotació de carbó a cel obert, destruint el territori, l'explotació de petroli i la construcció d'infraestructura per als megaprojectes de sembra de palma d'oli, que s'utilitza per al biocombustible.

Policia i exèrcit son presents a totes hores i arreu. La repressió és d'una magnitud escandalosa. Juntament amb els paramilitars, son els qui més morts provoquen en aquest país en guerra.

Però de camí cap al Refugi Humanitari, varem rebre l'avís de l'assassinat d'un noi de només 15 anys al Municipi del Tarra, i ens varem haver de desplaçar urgentment cap allà. La situació a l'arribada del poble va ser la següent; un noi de 15 anys, desarmat i d'esquenes, va rebre l'impacte de varies bales al cap per part de l'exèrcit, segons els testimonis presents durant l'atac, l'exèrcit va voler col·locar-li una arma a la víctima per fer-lo passar per un "falso positivo" més. Els "falsos positivos" son morts, a mans de l'exèrcit, de ciutadans colombians, sempre de classe baixa o camperols, que els fan passar per guerrillers a canvi d'importants sumes de diners i de pas, fer "neteja" política. Encara avui, no hi ha cap condemnat pels milers i milers de morts. Al donar-se aquesta situació, la gent del poble no va permetre que l'exèrcit es quedes amb el cos del mort i es van produir greus aldarulls, l'exèrcit va ser atacat amb pedres, el banc totalment destrossat i l'ajuntament també va rebre atacs. Com no podia ser de cap altra manera, a la nit, l'exèrcit va respondre amb més trets i pallisses que, de manera inexplicable, no van acabar amb més morts. Naturalment, es va declarar el "toc de queda" a partir de les sis de la tarda.

La nostra presència allà va ser la de recollir tota la informació que varem poder, en forma d'entrevistes i reportatge gràfic per poder fer la posterior denúncia i difusió dels fets succeïts al Tarra i l'acompanyament dels líders del municipi per evitar possibles "desaparicions" o d'altre situacions similars que, malauradament, es donen sovint en aquest país. Dies més tard, la guerrilla va fer presència a la zona i va donar morts a dos soldats. La situació continua "calenta". 

Els nens i nenes ja tenen un joc nou, recollir quantes més bales millor.

Després de tres dies al Tarra, varem marxar en direcció al Refugi Humanitari. Varen ser 7 hores en autobús colombià, tota una experiència, per carreteres  colombianes, només cal que mireu les fotos i ja us podeu imaginar lo mogudet que pot ser un desplaçament per aquest país. Després varen ser set hores més pel riu Catatumbo fins a la frontera amb Veneçuela, que ja de nit, no ens varen deixar passar doncs, segons ells, encara no havien rebut el permís per fer-ho. Mitja volta i a dormir en una "casa" que hi havia prop de la frontera. Escric casa entre cometes perquè ací, les cases, no tenen en molts casos parets, ni lavabos, ni aigua corrent ni cap de les necessitats bàsiques cobertes, a excepció de la electricitat.

A l'endemà, sense menjar ni aigua des de feia més de dotze hores, amb criatures i gent gran, varem tornar cap a la frontera i després de passar un control de la guerrilla i de negociar/discutir-nos amb la guàrdia veneçolana, per fi, podem creuar la frontera i continuar el nostre camí cap al Refugi Humanitari. Un cop deixat el riu, tornem a entrar a terres colombianes i després de poc més d'una hora de caminada, per fi, arribem al Refugi.

La casa on varem passar la nit.

Durant els dies que hi han els actes al Refugi, no succeeix cap inconvenient ni problema, excepte que només hi ha carn i yuca per menjar, pel matí, migdia i nit!!! Naturalment no hi ha aigua corrent ni res per l'estil, així que tota la vida depèn de l'aigua del riu. La electricitat anava a hores i la calor era més que considerable. Les autoritats que havien de fer presència, no ho fan, fet que, al finalitzar els actes, ens fa desplaçar-nos cap a Cúcuta. És una oportunitat perduda, podria haver estat lloc d'entesa però al final, el govern, com gairebé sempre, no escolta a la seva gent. Caminada, set hores més en barca i no sé quantes en autobús. Varem sortir a les set del matí i fins a les dotze no varem arribar a la ciutat. Per gentilesa de la organització a qui estavem fent l'acompanyament, varem poder dormir en un hotelet amb llit i dutxa!!! Tot un luxe, i un plaer!!!

L'estat de les carreteres colombianes és de deixadesa total. L'estat només és present en forma d'exèrcit i prou.

A la ciutat de Cúcuta es va a fer diverses gestions per parlar amb el governador, s'acompanya  l'arribada de la comissió de juristes internacionals que han vingut d'arreu del món, inclosa una jutge del suprem alemany, per recollir informació i fer la posterior denúncia dels milers de morts a mans de l'estat i del para-militarisme, de la de milions de persones desplaçades pel conflicte i per denunciar la vulnerabilitat i la falta de respecte dels Drets Humans que es pateix a Colòmbia. 

Un cop finalitzada la feina a Cúcuta, cerveseta, volta per Veneçuela i tornada cap a casa, això sí, amb 15 hores d'autobús més.

Feina feta, fins a la propera. El Refugi Humanitari s'ha desmuntat però la idea, l'esperit, preval per aquestes terres.